Condicionats per la minsa innivació d’aquesta temporada, repeteixo zona i m’afegeixo a uns amics que van a la zona de Boi. Son força mes joves i estan en bona forma, o sigui que aniré de fanal de cua tots dos dies, però son bona gent i amb la excel·lent previsió de la meteo per aquest cap de setmana, els retards que els produeixi no comprometen el projecte. Confio en la seva paciència.
Sortim divendres a la tarda i ens allotgem a un apartament llogat a la Fonda Norai de Barruera, som 6 (Manel Broch, Manel Orbay, Pito Costa, Carlos, Teixi i jo) ens toca a 20 € per cap i nit.
dia 26:
Deixem un cotxe al trencall amb la Vall de Sant Martí i puguem amb l’altre fins l’estació de Boì-Taüll, son les 8:00, pujem per la pista fins el Port de Llevata i baixem esquiant per el Barranc dels Plans fins el Corral de Durro (aprox. cota 2000), la neu es primavera transformada i una mica dura – bon massatge vibratori ;-)) – calcem de nou les pells i remuntem una mica la vall en direcció al Port de Cabeçades, però aviat guanyem alçada en direcció a un marcat coll de la carena que baixa del Pic de Filià, seguim l’itinerari segons l’aspecte i cobertura de la neu, que a la carena es una mica justeta però permet arribar tranquil·lament gairebé fins el cim sense descalçar-nos. La vista sobre la vall de Filià es esplèndida; observem amb tristor les cicatrius de les pistes que hi estan obrint, torres de telecadires, de telesquís i una gran bassa per l’aigua que gastarà el circuït dels canons. Es veu amb una bona coberta blanca i convida a anar-hi abans de que obrin aquest desficaci. Arriben uns francesos i els preguntem com està de neu la seva cara del Pirineu, la resposta es ‘som aquí perquè es on està millor de tot el Pirineu’… plorem ???
Ens mirem la baixada cap al Port de Cabeçers, la carena es veu molt pelada i es un seguit de capes de gel i rocs, un primer collet mostra una dreta pala que entra a la capçalera del Port de Cabeçades, es una barreja de neu-gel, rocs i neu pols encrostada, decidim intentar baixar esquiant per aquest camí i ens en sortim prou bé, malgrat portar el culet apretat els primers 100 metres de neu molt gelada i mínima adherència, passades les pedres ja anem més tranquils, doncs a sota hi ha neu tova que sembla una bona zona de recepció en cas de caiguda. Després una diagonal ens porta a sota del Port i en pocs metres de pujar fent l'escaleta ja som dalt.
En Pito i tres dels ‘joves’ decideixen baixar per les pales en direcció a Ricuerna, després remuntarán directament cap al Port de Rus. En Broch i jo seguim la carena directament cap el Tossal de Rus, on esperarem el seu retorn.
Està fent un dia magnífic i gaudim de la neta panoràmica des d’aquest turó sobre el Port de Rus. Ens va bé reposar una mica abans de iniciar el descens de la vall de Sant Martí, que tan bones sensacions em va donar fa quinze dies amb una bona capa de neu pols. Avui no crec que poguem baixar el bosc amb els esquís als peus. Al descens la neu es crosta alternada amb plaques dures, no posa cap problema, però cal tenir els ulls ben oberts per detectar els canvis visualment i no amb les dents ¡!!, sorprenentment podem esquiar gairebé tot el recorregut fins el cotxe, anant amb molt de compte tan sols carretegem els esquís a coll uns 15 minuts. Bravo ¡!!
Resum – neu primavera força bona a les solanes i crosta on no ha rebut massa sol, a les obagues neu-gel ventada entre pedres i pols encrostada a les comes. Bones sensacions en conjunt.
Pujada 1360 mts (1750 els que han baixat un tros cap a Ricuerna)
Baixada 1640 mts (2140 els que han baixat un tros cap a Ricuerna).
Nota - Aquest itinerari està descrit a una de les guies de l’Oriol Guasch (relligada amb espiral)
Aprofitem el luxe del apartament per dutxar-nos a plaer i anar a comprar queviures i beguda per sopar. La jornada ens ha portat gana i bon humor, cal disfrutar-ho a pleret….
Estudiem les possibilitats per demà, ja hem observat que la neu mínimament esquiable està limitada al circ de l’estació d’esquí i les 3 valls inmediates (Llevata. Ricuerna i Filià). Decidim intentar fer un altre dels itineraris de la mateixa guia, que puja al Cerví de Durro des de l’estació d’esquí, baixa al Riu de Manyanet i puja a la Pica del Cerví (de Manyanet), per baixar al Port d’Erta i retornar al origen.
Dia 27
Sortim una mica mes aviat que ahir i a les 8:00 ja estem posant les pells al aparcament de l’estació, això de pujar per les pistes ho trobo francament desagradable, i em distrec observant les tonalitats daurades dels cims que va il·luminant el primer sol, aviat som a la carena i al davant ja es veu el Corrunco, on ens hi varem ‘refrescar’ fa quinze dies, la neu ha baixat molt, ara ja no s’arriba amb esquís al pont de La Mola, prop de Durro, i fins i tot el descens per la vall principal – que es la besant nord - està força pelat. La carena cap el Cerví tampoc està gaire bé, a mida que augmenta la pendent i la carena es fa estreta, la neu es converteix en neu-gel i pedres, apurem amb esquís i ganivetes però aviat decidim posar grampons i carregar els esquís a la motxil-la, per no arriscar una caiguda perillosa, així arribem al cim i ens aixopluguem del airet matinal a pocs metres de la fita somital, en un balconet amb neu i pedres on ens soleiem com les sargantanes. La Pica del Cerví (de Manyanet) presenta un aspecte on domina el color marró, l’itinerari que havíem previst està impracticable i tan sols es veu coberta de neu-gel a una dreta canal que baixa d’un collet proper al cim (indicada com a possible descens per en Guasch), abandonem aquest projecte i decidim baixar cap el Port d’Erta, amb el sol que hi toca la neu ja es de qualitat primavera dura, però franca i agradable de baixar, malgrat els pedres abundants. Després decidim flanquejar per les pistes fins el Port de Llevata i repetir el primer descens d’ahir al matí, però ara baixant fins que la vall es torna força trencada. La neu encara està millor que ahir – ja hi ha tocat una mica més el sol…. quan considerem que el descens ja està ben aprofitat, tornem a remuntar una mica la vall en direcció al Port de Cabeçers, però la deixem aviat per pujar després per la valleta que porta a la Coma dels estanyets i al collet mes proper a l’arribada del telecadira més alt de l’estació (Cap de Raspes Roies segons l'ICC) , al costat del pic de Muntanyò, la valleta està una mica justa de neu a la part baixa però aviat trobem de nou les pales i el torrent amb excel·lent cobertura de neu fins el mateix coll. Reposem una estona, d’esquena als clients de les pistes, i ens acomiadem amb una bonica baixada per la pista – que està en força bon estat – fins l’aparcament i el cotxe. Ha estat un itinerari improvisat sobre el terreny, condicionats per la escassa innivació, però encara ho hem passat prou bé com a esquiada, gracies a la qualitat acceptable de la neu i el temps primaveral.
Pujada 1250 mts.
Baixada 1250 mts
Es una situació curiosa que aquest (massa) petit recó de la Ribagorça-Pallars tingui un nivell acceptable de neu, mentre que el panorama que es veu des dels seus cims es francament decebedor per sortir amb pells, si no canvia la meteo haurem de recórrer a la bici ¡!!!
Podeu veure les fotos a:
http://tinyurl.com/37pht2
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada