dimecres, 16 de juliol del 2008

Mont-Roig, Alt Pallars, 12 i 13 de juliol 2008



Ja feia massa temps que no sortia de muntanya i malgrat la previsió de mal temps per desprès del migdia, en Miquel Surinyach i jo ens hem animat a sortir a pasturar.
La seva proposta es que el dissabte pugem per la vall de Comamala – mes amunt d’Alós d’Isil – per fer el Mont-Roig (si el temps ens deixa) i baixar a dormir al refugi Enric Pujol al estany de la Gallina. El diumenge voldríem passar a la vall francesa i retornar al Pallars per el Portanac dels Mulats.
Hem dormit a Esterri d'Aneu (Hostal Vall d'Aneu, 45 € MP) i al llevar-nos veiem que ha plogut i les bromes estan enganxades a les carenes. Es el que deia la previsió meteo i confiem en que no plogui fins al migdia.
Aparquem el cotxe a la carretera asfaltada, prop de la palanca de Pinè, on comença el camí que puja per Comamala. La pujada es dreta i es guanya alçada a bon ritme, l’herbei està mullat i aviat anem amb les cames i botes ben molles. Malgrat la grisor de la nuvolada, la vall es veu esplèndida de verdor i flors, aquest estiu encara no hi ha picat massa el sol calent i les temperatures altes. A la poca estona de caminar ja veig que l’he c..at agafant les botes Boreal rígides, paro i em poso una bona protecció als talons, que ja treuen fum.
A la part alta de la vall els núvols ja no ens deixen orientar-nos gaire bé, provo d’engegar el GPS i l’OziExplorer al PDA però avui fa vaga, no l’hi dona la gana de transmetre les coordenades al mapa. Recorrem a la tècnica original per olfacte, mapa, brúixola i altímetre, escollim un pas a la carena on s’hi arriba per una dreta canal. A dalt fem treballar de nou l’olfacte i trobem un sender desdibuixat que ens permet baixar una mica a la vall on volíem entrar, ara ja ens envolta el núvol i comença a ploure, toca posar-se la capelina i cercar el sender GR que porta al Coll Curiós, sembla que l’olfacte continua funcionant i no tardem en ser al coll, la satisfacció ens cega i baixem estúpidament cap al llac Curiós, allà un cartell ens indica la baixada al estany de la Gola – Alarma ¡!! ja l’hem pifiat – mirant-nos millor el mapa veiem que del coll hauríem d’anar amunt, no avall. Per recuperar-nos del disgust parem a fer un mos i agafem moral per tornar a pujar al coll – son uns 150 mts de desnivell de propina. Encara ens toca pujar una estona més fins el coll que permet accedir als estanys de la Gallina – continua plovent i pedregant aleatòriament, la temperatura es freda. Del coll ja veiem breument el primer llac entre els núvols, al hivern el descens no es gens complicat, però ara i amb poca visibilitat ens obliga a cercar les fites per necessitat, doncs cal salvar una pila de llastres rocoses i el camí es molt rebuscat. Ja sentim tronar una mica massa a prop i ens agradaria perdre alçada ràpidament, però cal prendre paciència i continuar cercant les fites estimades. Finalment ja som a la vorera del llac que està a tocar del refugi, una última maniobra per creuar la franja d’aigua de la sortida del llac ens posa encara una mica més de salsa a la jornada, el nivell està alt i ens cal fer un pas de salt amb els bastons que pot acabar amb una remullada encara més complerta. Tot surt bé i arribem al refugi, ja hi han 7 persones, o sigui que ocupem les 2 últimes lliteres que queden. Ells han arribat al migdia i no s’han mullat, o sigui que gaudeixen del nostre espectacle escorrent tot el que portem moll. Al cap d’unes 2 hores encara arriba un altre personatge. Es un francès que va sol, al pas del torrent que he comentat abans ha caigut al aigua i està pitjor que nosaltres. Fa 20 dies que ha sortit d’Hendaia i segueix la ARP, sembla que porti la casa a coll!!! Ens comenta que avui ha estat la pitjor jornada, ha tingut problemes d’orientació i a sobre la remullada. Com de costum, en un refugi menut l'humor compensa la incomoditat i passem el temps prou agradablement. Quan tots hem menjat ocupem les lliteres, doncs es on s’hi està millor. El francès posa el seu matalàs inflable a terra i aviat comença el concert de roncs, però no ens impedeix descansar bé.
El dissabte a les 6 encara estem voltats de núvols, però als 10 minuts ja s’esquincen i ens animem a enllestir per sortir. Del refugi, el cim amb l’accés més proper es el Mont-Roig de França. Amb en Miquel decidim pujar-hi i provar de crestejar fins el cim espanyol, i d’allà retornar per la vall de Comamala. Sortim tots menys el francès, que vol aprofitar el sol que comença a lluir per eixugar una mica de roba. Els núvols es passegen per les crestes i ofereixen un gran espectacle, però ens recorden que per avui la previsió es la mateixa que ahir. Mentre pugem anem passant del sol als núvols, al guanyar alçada comencem a trobar restes de la pedregada d’ahir, que a les obagues ha deixat uns 5 cm de gruix. De la cresta somital es veu marcadament la diferencia entre la cara nord i la sur, les dretes pendents emblanquinades del costat francès tenen encara molt de gel. 
Al cim hi fa un bon solet i el panorama es esplèndid amb les fondalades encara cobertes de boira. Ens mirem la cresta que volem seguir i aviat decidim que no té gaire bon aspecte amb la pedregada acumulada, es un terreny molt dret amb herba i llastres rocoses cobertes de la gelada, no volem arriscar-nos i retornarem al refugi, tot baixant preguntem a una parella si tenen plaça al seu cotxe per baixar fins Llavorsí – resposta positiva – o sigui que ja no ens cal refer la volta d’ahir, i amb moltes probabilitats de repetir la remullada.
La baixada cap a Cuanca també es preciosa, aquesta vall tan trencada conserva l’atractiu de tenir pocs camins i pocs visitants. Arribem on tenen el cotxe aparcat i la satisfacció de la volta que ens hem estalviat encara ens fa gaudir més de la travessa resultant, malgrat que les maleïdes botes m’han deixat els peus totalment escalivats.
A Llavorsí truquem a un taxi i ens deixa al nostre cotxe a les 14:30, el temps just per dinar a Isil, on hi ha un excel·lent restaurant – no es econòmic, però la cuina i el servei son excel·lents. Es el premi per la penitencia feta ;-)))
Dissabte + 1800 m - 600 m
Diumenge + 600 m -1240 m
Podeu veure les fotos a:
http://godia.arvixe.com/ME%20Mont-Roig%2012_13%200708/index.html