Inici de Primavera a Sant Maurici i Amitges

 Amb les altes pressions i les recents temperatures altes, estàvem convençuts de gaudir d’una entrada primaveral magnifica; ja feia anys que no anava a Amitges i he convençut a en Broch i a en Castellsaguer per anar-hi a donar un volt. Malgrat el pont de Sant Josep, encara trobem lloc al refugi.
Sortim el dissabte de Sant Maurici a les deu tocades, això de matinar tant per arribar a temps de fer algun cim el dissabte, cada vegada ens pesa més… calcem els esquís tot deixar el Land Rover que ens ha pujat, neu primavera ben transformada, del estany de Ratera amunt ja veiem gent a dalt del Pic de Ratera, el nostre objectiu d’avui. Tot guanyant alçada anem descobrint que la neu està molt irregular i forma unes estranyes làmines inclinades, d’un dit de gruix, que no acaben de suportar el pas dels esquís, esperem que a la llaminera pala de dalt ja estigui millor… però les il•lusions no es fan realitat, el dia es esplèndid, una mica de vent fresc que molesta de tant en tant no ha deixat fondre gaire la crosta d’aquestes làmines, a la baixada ens resulta francament incòmoda, doncs s’encarrilen els esquís contínuament - paciència... no es pot tenir tot !!!. no obstant la resta de factors son tots positiu, o sigui que arribem al refugi d’Amitges ben cofois de la jornada. 

Tenim encara força temps per instal•lar-nos i relaxar-nos abans del sopar, aquesta esplèndida balconada sobre la vall alimenta l’esperit tan sols de mirar al voltant. Malgrat estar totalment ple, en Valentí ens comenta que es el màxim d’aquesta temporada, no tenim en cap moment la sensació de ‘massa ple’ i el servei es excel•lent. Es nota el ‘savoir faire’ del titular i els seus ajudants.
El diumenge som els primers de sortir, probablement la majoria dels que hem dormit al refugi ja marxen avall, acabats els dies del pont de Sant Josep, molts d’ells son de Madrid. Baixem esquiant fins la clotada de la Coma del Abeller, amb neu molt dura, però gens semblant a la d’ahir, en aquest costat es neu primavera totalment transformada, es puja molt bé amb les ganivetes, tornem a tenir vent i força fresc, ens aniria bé que afluixés per estovar una mica la neu a la baixada. A la coma superior ens posem els esquís a l’esquena i grampons als peus, per remuntar fins dalt de la bretxa que obre l’accés a la vall de Cabanes i la pala superior del Bassiero, tot creuar aquest pas el vent ja no molesta tant, tornem a calçar els esquís i arribem al cim del Bassiero, avui la temperatura es més baixa que ahir, o potser es perquè es força aviat, el cas es que la neu no s’estova. 

Gaudim novament del net panorama i dediquem uns minuts a fer l’acostuma’t repàs geogràfic identificant – o intentant-ho – els cims que veiem, unes fotos i baixem fins a tocar de la bretxa per menjar una mica en aquest recer. Després refem el camí, de tornada, i ens calcem els esquís a una mica de plataforma al peu de les parets de granit que tanquen la Coma del Abeller. Neu dura, dura, dura !!! però amb bona adherència, de tant en tant ens aturem per refer les cames de tanta vibració, fins que no entrem al fons de la vall, a tocar del llac de Ratera, no comencem a trobar la neu una mica estovada per el sol, que ens permet acabar el descens fins Sant Maurici amb una mica de relaxament muscular. A les 12:30 som a la parada dels Land Rover, n’hi ha una parell que han descarregat turistes, i a les 13:00 ja sortim avall. A Espot celebrem l’èxit dinant a can Joquim...
Malgrat que les condicions de la neu no han estat tan bones com esperàvem, estem ben satisfets.

Podeu veure les fotos a:
http://godia.arvixe.com/EM%20Amitges%20210309/index.html