dijous, 9 d’abril del 2009

Dormillouse - Vall de Freisiniéres – Parc dels Ecrins del 3 al 6 d’abril 2009


 Ja feia temps que teníem en llista d’espera aquest racó del Parc dels Ecrins, des de quan varem llegir el reportatge d’en Jaume J. a ‘cegesquí.com’ i el seu article a Vèrtex, o sigui que amb una innivació generosa a la zona, i una previsió meteo raonable, ens hi hem escapat aquest cap de setmana de Rams.
La Gîte des Enflous està tancada (sembla que per problemes de salud) però està oberta la de L’Ecole, al edifici que era l’escola de Dormillouse, a tocar de l’església. El llogarret de Dormillouse es una joia de panorama, de tranquil•litat (tan sols 14 places) i de cordialitat d’en Serge i la seva ajudant, que han convertit L’Ecole en un abric acollidor molt agradable.
Sortint de casa el divendres a les 7:00, arribem a Dormillouse a les 18:00, deixant el cotxe a la pista, al límit que hi han netejat la neu, aproximadament a 2 hores de la gîte.
Anem amb els esquís als peus fins l’aparcament d’estiu, mentre veiem caure abundants purgues de neu de les parets de la Tête de Gramusat, una d’elles porta adjunt un gran bloc de pedra que peta sorollosament sobre la pista recoberta de neu, hi fa una trinxera d’un metre de profunditat fins trencar l’asfalt, i rebota cap al torrent; quan hi arribem se’ns encongeix l’estomac, no fa ni 10 minuts que ha caigut. Al aparcament decidim pujar per el camí marcat ‘d’hivern’ doncs el d’estiu està mig escombrat per allaus i la temperatura es massa alta per pujar-hi tranquils amb esquís. Aquesta variant per l’hivern es un caminet de grau, amb algun cable que protegeix els punts on el glaç podria fer-los perillosos. No es descobreixen les cases fins gairebé ensopegar-hi, algunes d’elles es veuen ben restaurades i es evident que hi ha qui hi viu tot l’any. Seguim les indicacions que ens porten a L’Ecole, ens sentim una mica infants arribant a l’escola !!!
L’edifici està restaurat amb molt bon gust i la conversió en allotjament hi dona un bon caliu. Encara ens queden un parell d’hores de llum per gaudir del esplèndid panorama des d'aquest balcó.
Parlant amb en Serge sobre un itinerari per demà, ens suggereix que anem a la Tête du Plumel, a la vall de Chichin, doncs es un itinerari a ple Sur on creu que la neu ja està transformada i estable.
L’hi fem cas i el dissabte remuntem aquesta vall, ens calcem els esquís a 10 minuts de Dormillouse, la neu encara aguanta dura i la progressió es fàcil, però la temperatura es massa elevada, a la baixada ho patirem. Intentant seguir les indicacions d’en Serge, arribem a un coll/bretxa a la cresta, a 3030 mts., després de remuntar una dreta canal amb dos pams de neu fonda humida que ens deixa molt tocats, no ho hem agafat bé i som a un altre punt de la cresta, més al oest de la Tête de Plumel. No ens hi amoinem, el panorama es magnífic i fa un sol agradable per reposar, tenim davant mateix la carena del Grand Pinier, el nostre objectiu per demà. El descens resulta realment cansat, amb la temperatura alta des de fa cinc dies, a les nits no regela prou i la neu s’enfonsa amb qualsevol moviment, amb paciència i suor anem lliscant avall i arribem de retorn a L’Ecole a les 15:00, amb 1300 metres de desnivell acumulats. La terrassa de fusta es un lloc ideal per fer l’estesa del material, posar a secar les pells, guants i botes, i fer la cervesa mentre piquem una mica i gaudim d’aquesta bellíssima balconada. El sopar es agradable, no hi ha ningú més i compartim la taula i la xerrada amb en Serge. El dormitori també es agradable, una sala amb 14 lliteres de fusta, somiers de fulles de fusta, matalàs amb llençol, coixinera i edredó, els sanitaris també son correctes, fins i tot dutxa amb aigua (raonablement) calenta.
El diumenge ens cal baixar fins la part baixa de les cases, passar un pont i remuntar un dret bosc, al inici hi ha restes de petits allaus que incomoden l’accés a un camí que ja resulta més còmode, hem sortit a les 6:30 i la neu aguanta prou dura per pujar sense enfonsar-nos, quan el bosc acaba, encadenem una sèrie de lloms (les bosses, en diu en Serge) que permeten guanyar alçada agradablement i sense perdre el temps, la pendent es intensa i aviat tenim una gran vista sobre les valls veïnes, el sol ja escalfa i la crosta de neu ja comença a no estar gaire forta, però no resulta cap gran problema per pujar, l’itinerari es un dels més bonics que hem fet mai amb esquís, al últim tros avancem per l’esquena del Grand Pinier, no gaire ample però suficient per anar còmode amb esquís, comencen a aixecar-se núvols que de tant en tant s’estripen als cims, dalt del cim hi fa una mica de vent i no convida a quedar s’hi gaire estona. Quin gran cim per esquís !!!
Els primers metres del descens la neu recent, tova i humida, encara es deixa treballar prou bé, però al perdre alçada es va fent més irregular i la crosta es trenca a cada gir, més avall la base està totalment podrida i sovint ens quedem clavats fins els genolls – o fins l’aixella, segons la caiguda...
Com ahir, el cansament baixant resulta realment dur, però l’humor no falta i arribem a L’Ecole satisfets per l’ascensió i trencats per l’esforç, avui han estat gairebé 1500 metres acumulats. De nou l’estesa al sol de la terrassa, amb les cerveses i desprès la dutxa.
Aquesta nit estem al complert, ha arribat una colla que van amb raquetes i sopem tots junts a la gran taula. També ha arribat la ajudanta d’en Serge, que fa les tasques de la cuina i ens ha preparat un ‘xili amb carn i mongetes’ picantet, d’aquells que no sembla que piquin, però que a mig plat ja ens fa suar, l’Eduard està amoïnat per el que pica al menjar-ho i per el que repicarà al final del processat.
El dilluns, si el temps i les cames aguanten, anem a la Tête des Pommetes, la punta més oriental de la carena dels Piniers, potser carenejarem fins un avant-cim del petit Pinier, de 3030 mts. En Serge ens ha indicat un pas en diagonal entre dos barres rocoses, que permet accedir a la vall del llac de Faravel sense sifonar gaire, sobre el terreny resulta complicat, doncs es molt dret i la crosta de la neu s’esllavissa, decidim posar-nos els esquís a l’esquena, guanyar alçada per el rastre d’un allau – on ens enfonsem menys – i desprès flanquejar al peu de la barrera superior, ens en sortim sense grans problemes, però ha resultat un pas molt lent i cansat. Entrats a la part inferior de la coma de Faravel, travessem el torrent per el ‘Pont de Fer’ que es un pont de roca natural, i que està totalment cobert per la neu, d’allà pugem sense problemes a la Tête des Pommetes, amb la seva fita de pedres, però decidim no continuar carena amunt, els núvols s’estan tancant i les cames demanen pau...

El descens el fem a estones sense veure prou el relleu, afegint més interès a la neu crosta inestable i les enfonsades en la neu molla, el retorn no el fem per el pas crític de la pujada, remuntem amb les pells fins un pas més amunt, que ens porta a tocar de la cabana de Palouel, per on varem passar ahir. De nou baixem per el dret bosc i arribem a L’Ecole esperant amb delit la cervesa que ens consola dels patiments.
La previsió de la meteo confirma que demà al migdia el temps s’embolica per el que queda de la setmana, amb aquesta informació decidim que demà marxarem cap a casa després d’esmorzar. Sempre sap greu no trobar la muntanya en el seu millor estat, però tot i les males condicions de la neu, tornarem encantats de l’activitat feta – i envejant la neu pols que hi han trobat altres !!!
La baixada el dimarts al matí, la fem per el camí d’estiu, ja no creiem que baixi cap esllavissada i sempre es més agradable que portar els esquís a l’esquena. No obstant, això també resulta problemàtic, la cobertura de neu ja es discontinua i cal travessar els grossos blocs d'alguns dels allaus caiguts, per acabar d’arreglar-ho la crosta no aguanta el nostre pes i acabem fent una infinitat de voltes maria, o carregant la creu a coll, en un terreny molt incòmode, sortosament al arribar a la plana del aparcament d’estiu, ja podem calçar els esquís còmodament i sense remar massa ens desplacem, comparativament, amb certa facilitat fins arribar al punt on la pista està neta i retrobar el cotxe.

Podeu veure les fotos a:
http://godia.arvixe.com/EM%20Dormilleuses%2003%20a%2006%20abril%2009/index.html
o en aquesta drecera:
http://tinyurl.com/ce4y5l