diumenge, 22 de novembre del 2009

Tardorada en BTT entre La Selva i Les Guilleries

 Ja feia temps que no penjava aquí cap activitat de BTT, doncs les sortides fetes han estat agradables, però sense cap característica destacada, però aquest dissabte la paleta de colors de la tardor ha estat resplendent i aprofito per posar-hi aquesta referència, i cito la encertada crònica que n’ha fet en Joan Palou:
**Érem nou a la Plaça Firal de Santa Coloma de Farners, més els firaires que avui hi eren, disposats a gaudir dels colors de tardor i també a arribar al coll del Espinau a fer un bon esmorzar, com així ha estat. Ens hem aplegat: Ricard, Pere, Josep i Montse, Ferran, Agustí, Joan Enric, Joan Cano i Joan Palou.
Temperatura fresqueta a Santa Coloma al sortir, però sense boira. De Santa Coloma enfilem cap al petit nucli del Castanyet per una riera molt frondosa i amb les fulles dels arbres grogues i marrons, que ja ens anticipen el que trobarem en tota la ruta d’avui: una tardor plena de colors. Aquí a la riera trobem pollancres i plàtans i més endavant a la pujada trobarem castanyers (alguns recargolats per l’edat), sureres, faigs i clapes d’avets i pins. La següent fita després del Castanyet és el Coll del Espinau, que assolim en una pujada contínua i llarga però suau. El lloc és assolellat i forma una plataforma en la que hi ha el hostal del Espinau, una antiga masia, on recuperem les forces amb una bona cansalada i botifarres. A la vora, hi ha el "Pi del Espinau", un bell exemplar que mereix l’atenció de tota la colla. Després del coll, encara ens toca pujar més fins a la imponent masia del Sobirà, situada en un balcó sobre el següent turó. Aquest serà el sostre de la sortida d’avui, amb els seus més de 900m metres d’alçada. Hem entrat a terra de bandolers: 
En Serrallonga campava per aquests turons com per casa seva; de fet, el camí on ara rodem és diu precisament la "Ruta d’en Serrallonga". A més, creuem un altre camí titulat "Ruta dels Bandolers" que va cap a Osor. Però, tot i aquests avisos i el recent cas del AlaKrana, nosaltres hi passem sense cap por. Després del Sobirà, arriba el torn de la baixada, divertida com sempre. 
Fem el primer tram envoltats d’arbres de fulla caduca i d’alts avets i trepitjant fulles seques, en el que trobem la ermita de la Mare de Déu del Pedró. És parada obligada per l’entorn, que no tant per l’edifici. Al poc, la vista s’obre cap a la plana: ja veiem Santa Coloma al fons. La baixada continua, ràpida, per damunt de sauló, enmig d’un immens bosc de sureres. Aquí tenim l’únic incident del dia, la punxada de la Montse, que se soluciona ràpid. Arribem al punt d’inici, tot i que una mica tard: que ens ho hem pres amb calma i que hem parat força a gaudir de l’entorn, que avui era preciós. Han estat 41 km. i 900 mts de desnivell.**

Podeu veure algunes fotos a:
http://godia.arvixe.com/BTT%20La%20Selva%20-%20Guilleries%20211109/index.html

dijous, 12 de novembre del 2009

Vacances de tardor al Vietnam

16 d’octubre al 11 de novembre del 2009
 Participants: Eduard Lluís, Emilia Castelló, Inés Pascual, Tomasa Jaraiz, la Teia i jo.

Resum:
A Vietnam, el primer que ens ha sobtat es la evidencia de que aquest país està sotmès a un rapidíssim procés d’industrialització/globalització, que difumina molt la presencia de les tradicions orientals. Crec que molt aviat s’afegirà als anomenats ‘*Tigres d’Asia*, malgrat la actual frenada econòmica mundial. Sembla que el pas a la economia de mercat ha generat uns nivells de corrupció importants, generalment al voltant dels càrrecs influents del govern.
En comparació als nostres últims viatges a Asia (Birmània i Buthan) hi queden pocs monuments històrics originals, probablement resultat de les 2 terribles guerres del passat segle, els canvis socials resultat d’aquests fets i del regim comunista, han disminuït molt el culte religiós, però encara es veu sense restriccions aparents.
Hi hem vist moltes escoles i hospitals, no s’hi veu gana enlloc.
Per el nostre nivell econòmic els preus son baixíssims, això facilita molt que s’hi estableixin industries amb capital internacional, de fet el principal inversor al país es EE.UU. l’antic enemic.
La influencia cultural xinesa (històricament) es evident en totes les restes artístiques, monumentals i culturals, i crec que Vietnam existeix com a país independent per la necessitat de lliurar-se del seus gegants veïns.
La diferencia entre el nord i el sud es absoluta, sembla impossible que puguin formar un sol país – qui sap si durarà molts anys?
En general la gent es afable i agradable de tracte, no hem sentit en cap moment sensació d’inseguretat.
Els hotels son molt correctes i la restauració oscil•la entre bona i molt bona, amb abundància de fruita, verdura, peix, marisc i carn – tot de bona qualitat, les begudes son cares en comparació al menjar, però fins i tot en els preus màxims, no ho paguem més car que a casa.
L’artesania ofereix productes de lacats, talles en fusta i brodats de seda, realment molt atractius, cal voltar una mica abans de descobrir quins preus son els que regeixen el mercat, regatejant es la única manera de fer-ho. Els centres governamentals d’artesania, que ofereixen totes les especialitats, els hem trobat sempre molt cars en referència a les botigues privades.

Aquest viatge el varem encarregar, segons els nostres desitjos de ruta, al majorista asiàtic Exotissimo, mitjançant l’agència del RACC.
Preus: Vols intercontinentals (Barcelona – Zurich – Bangkok – Hanoi, i Ho Chi Min City – Hong Kong – Zurich – Barcelona) total aprox.1000 € per persona, serveis a Vietnam – total aprox. 1.200 € per persona, que inclou cotxe, xofer, guia, hotels, la majoria d’àpats, tren i 2 vols interns.
Per mes detalls, llegiu la crònica a:

http://godia.arvixe.com/Vietnam%202009/Viatge%20Vietnam%202009.htm

i les fotos son a:

http://godia.arvixe.com/Llista%20Vietnam.htm