dilluns, 6 de desembre del 2010

Estrena de temporada de pells de foca, al Capcir

 Una piulada d’en Gil d’Aspres amb fotos de neu abundant a la Vall de Galba, ens anima a aprofitar aquest dissabte del llarg Pont de la Consti/Puri, doncs es l’únic que preveu un dia de sol i fred.
Sortim en Broch i jo el divendres, dormim a la gîte Equisud de Els Angles, no sabem si es casualitat però el sopar resulta de Gargantua i Pantagruel:
Enciam i salmó fumat, pastel de carn picada de cérvol, bistec de cérvol amb patates morades, gateau de poma, vi i licors a dojo.... no es l'ideal per anar a dormir aviat, però tot una festa per el paladar. Cost total de mitja pensió uns 39 €.
Malgrat tot, el dissabte tenim prou voluntat per matinar, a les 08:00 la temperatura al cotxe es de -11º C, la neu cruixeix al trepitjar-la. El primer propòsit es pujar per la vall de Galba, des del aparcament de les pistes de Formigueres, per anar al Puig Terrers.
Com que els nostres instints de *focaires* encara no estàn prou desperts, seguim les traces d’uns militars que s’enfilen per un costat de la pista, malauradament no es el que cal fer per entrar a la vall i quan ens en adonem decidim seguir un camí que s’aguanta a mig aire per sobre de la vall, amb un bon tou de neu pols però sense una bona base, l’itinerari es bonic com a excel•lent balcó sobre la vall, però no ens porta on volíem anar – i no ens hi amoïnem gens, apurem aquest camí fins que s’enfila molt dret entre canals i bosc, sempre amb un gruix entre 40 i 60 cms de neu pols, estem a l’obaga i gaudim obrint traça encara que resulta un exercici força dur. 
Arriba un moment que el camí desapareix i continuem forçant el pas entre canals molt carregades i bosc esclarissat, finalment arribem a la part alta de la serra de Mauri, amb una visió excel•lent sobre el circ superior de Galba, els 2 Puig Peric, Puig Meurtrier, Puig Terrer, Bretxa d’Orlu, etc.
A l’esquena de la carena ja no hi queda neu, el vent l’ha escombrat tota cap a la vall.
Descansem gaudint del panorama, mentre veiem passar colles que pugen de les pistes de Formigueres, camí del refugi de Camporrels. Es una llàstima que la meteo no aguanti així tot el pont...
Amb unes poques llaçades baixem a les pistes de Formigueres – en molt bon estat de neu i poca gent – i a les 13:00 ja som de nou al cotxe.
Per ser un primer tast de la temporada estem prou satisfets, i en Manel ha pogut comprovar que seu genoll, operat l’estiu passat, no l’hi crea cap problema...
Aviam si la resta de la temporada ens proporciona una neu com la d’avui...

Algunes fotos a:
http://godia.arvixe.com/EM%20Vall%20de%20Galba%20Formigueres%20041210/index.html

Turisme d'hivern a Berlin i Potsdam

 Malgrat el fred assegurat, hem fet una escapada de 4 dies a Berlín.
Sortida de Barcelona amb Air Berlín el divendres 26 de novembre, i tornada el dimecres al matí 1 de desembre.
La ciutat ja està ben guarnida de Nadal i a totes les esplanades hi han casetes de fira oferint de tot, i principalment el *gluhwein* o vi calent, que ajuda a recuperar l’escalfor al cos tot passejant a temperatures sota zero. La soferta tasca del turista urbá d’hivern es mes dura que la muntanya hivernal !!
Ja fa 18 anys de la nostra primera visita a Berlín, que ens va sobtar per la terrible diferència entre la part oriental i la occidental, ara la diferència s’ha suavitzat molt, però marca radicalment d’urbanisme de la ciutat, a la ex-oriental grans avingudes separen els grans blocs d’edificis de vivendes, de tipus Bellvitge o ciutat Badia, que han estat restaurats i pintats de colors per alegrar la vista, sovint els noms del carrer o els antics cartells a sobre dels centres comercials reflecteixen la seva historia recent. 
La part positiva es que sense especulació s’han conservat grans àrees verdes i espais per circular còmodament, també s’han recuperat esplèndidament els edificis històrics monumentals, l’illa dels museus i els voltants son un goig de veure i visitar. Hem quedat especialment impressionats per el Neues Museum i el Pergamo Museum, crec que marquen un punt sense retorn de la museística, fins i tot per als llecs com nosaltres resulten terriblement interessants.
Ens hem mogut sempre amb el magnífic transport públic de trens, tramvies i autobusos, mentre admiràvem la gran quantitat de bicicletes que hi circulen i que es veuen aparcades davant de les vivendes.
També hem fet una visita a Potsdam, la propera capital de Brandemburg, que es una joia de palaus i amb un centre de ciutat restaurat preciós.
Ens hem escapat per poc de la tempesta de neu que ha escombrat tots els aeroports del centre i nord d'Europa. El dimecres al matí al arribar al aeroport de Tegel la temperatura era -10º C i ja anunciaven retards per avions que no sortien del seu lloc d’origen, sortosament el nostre aparell probablement havia dormit ja a Tegel i hem sortit amb pocs minuts de retard, just per dinar a casa i veure per la tele que la situació ja era crítica a tot el nord d’Europa, el dijous la temperatura a Tegel era de -20º C, i el divendres els *sacrificats* controladors aeris espanyols paralitzen tot el tràfic aeri...
UFFF ens ha anat per pels !!!


Les fotos son a:

dimarts, 24 d’agost del 2010

Campament CEC agost 2010 - Le Rosier - Val de la Claree

 Aquest agost, el campament de vacances del CEC als Alps s’ha muntat a la Val de la Clareé, prop de Briançon.
El càmping municipal l’Iscle du Rosier, a Val des Près ens ha acollit en aquesta preciosa vall, gairebé al peu del Mont Thabor.
El nombre d’acampadors ha baixat una mica en comparació amb els darrers anys, tan sols érem uns 95. 
Aquest factor ha facilitat encara més la relació social entre els participants, podríem dir que estàvem més *en família*. La meteo ens ha cuidat amb bons ulls i ens ha conservat fresquets, molts matins la temperatura a la tenda, al llevar-nos, era de 5ºC….
Com sempre, les activitats han estat molt variades, alguns han aprofitat per sumar un 4000 al seu currículum, i d’altres han aconseguit gairebé fer itineraris de muntanya cada dia, aprofitant el temps favorable.

L'acollida per part de la gent de la vall, responsables de turisme, alcalde, gerent del càmping… ha estat cordialíssima i els hem intentat agrair-ho convidant-los al sopar de comiat, que va tancar un solemníssim cremat de rom i altres components secrets, a càrrec del Gran Oficiador – en Paco.
Estic segur que els hi queda un bon record de nosaltres, si amb els excessos d’alguns no ho han oblidat tot - es broma !!!

Podeu veure algunes imatges a:
http://godia.arvixe.com/Campament%20CEC%20agost%202010%20-%20Le%20Rosier%20-%20Val%20de%20la%20Claree/index.html

Canadá, la Costa del Pacífic, i Vancouver – Jasper – Prince Rupert amb ViaRail

 Les dimensions del Canadá, que gairebé es tan gran com Europa, aconsellen fer-ne un 'petit' tast per evitar indigestions, i hem començat per la seva preciosa ciutat costanera, Vancouver.
Després amb el tren turístic de ViaRail (TransCanadian) hem anat fins a Jasper – ja a terres d'Alberta - i de nou amb el tren (Skeena) fins l'extrem nord de la costa del Pacífic, a Prince Rupert.
Allá hem embarcat amb el ferry regular que baixa per els fiords interiors, hem interromput el viatge cap al sud a Bella Bella i ens hem endinsat per aquell increíble laberint de illes i fiords fins a Bella Bella, d'allá hem retornat a Bella Bella i hem baixat (sempre amb el ferry regular) fins a Port Hardy, a l'extrem nord de la Illa Vancouver.
Hem baixat amb cotxe de lloguer per la illa, alternant les dos costes i l'interior, fins a la capital Victoria.
Acabat el recorregut, hem passat a Vancouver (ciutat) amb el ferry i hem retornat a casa.

Podeu accedir a les fotos i una crónica del viatge a:

http://godia.arvixe.com/Llista%20Canada%20juny%202010.htm

dijous, 22 de juliol del 2010

Ordesa, Fajas i flors , 17 i 18 de juny de 2010

 A la revista Muntanya del juny s’ha publicat un reportatge molt llaminer sobre una volta per les Fajas a Ordesa, m’hi vaig sentir atrapat immediatament i tan aviat com he convençut alguns companys, ho he aprofitat.
Hem seguit estrictament el que indica en Jordi Lloret i n'hem sortit absolutament satisfets.
Divendres 16 dormim a Nerín, dissabte a les 7 del matí sortim amb el bus que ens porta a poca distància del Collado Gordo. Passegem fins al refugi de Goriz (en obres) i continuem el circuit per sota del Tobacor, cap al circ del Cotatuero, sempre voltats per una impressionant explosió de flors per tota aquesta preciosa balconada, i agafem la Faja de las Flores, on curiosament hi han moltes menys flors – tampoc no es gaire ample.
Magnífic jardí i bauma per el bivac, on ens acompanyen uns isards gens tímids que ens vigilen i pasturen a uns 20 metres, nit esplèndida i estelada a pleret que ens fa gaudir plenament del lloc. El diumenge acabem la Faja de las Flores al circ de Salarons, davant nostre i una mica a sota, el Tozal del Mallo no impressiona gaire. Les Clavijas de baixada fan una mica de canguelo, dons no pots evitar que la mirada es fixi en el miler de metres verticals que tenim a sota, una cadena o un cable hi faria un bon favor.
La alternativa per La Fajeta ens sembla pitjor, doncs es una rampa herbosa molt dreta i penjada a un cingle, d’on desprès es surt per una estreta cornisa – que està guarnida amb un cable o cadena fixa a la paret.
Al perdre alçada, el Tozal recupera el seu impressionant perfil de torre, al migdia ja som a la carretera i agafem el bus fins a Torla al aparcament de La Pradera.

Les fotos son aquí:
http://godia.arvixe.com/ME%20Ordesa%2017-18%20juny%202010/index.html

Ha estat magnífic. Moltes Gràcies a en Jordi Lloret ¡!!!

dimarts, 25 de maig del 2010

Aneto, 20 i 21 de maig del 2010



Des de mitjans d'abril ja n'estàvem una mica farts de caps de setmana amb temps sospitós, i veient que el proper també portava el mateix camí hem decidit jugar la carta de les altes pressions de dijous i divendres, i també es mes agradable pujar al Aneto sense multituds al voltant...
Dijous 20 en Manel, en Miquel, en Ramon i jo, sortim a mig matí, dinem a Benasc i per fer la digestió pugem a La Renclusa. Cotxe fins a Basurta i cap problema d’aparcament, hi han uns 10 cotxes. Calcem esquís a uns 15 minuts del aparcament, tot just a sobre de la primera barana de fusta, la neu està molt molla, crec que un parell de dies ja caldrà dur els esquís a coll fins a La Renclusa. Parlem amb uns que han pujat avui al Aneto, de Corones amunt hi havia núvols de retenció i molt de vent.
Al refugi aquesta nit en som uns 16, força tranquils, però per el cap de setmana ja no tenen lloc.
El divendres sortim a les 6:00, cel net, neu dura, decidim anar per el Falso Portillon, doncs amb la bona innivació no caldrà descalçar els esquís. Progressem prou ràpidament i a les 7:45 estem fent un mos al collet, gaudint d’un dia perfecte amb l’atmosfera ben neta. L’accés a la gelera està perfecte, es un flanqueig molt còmode. Per el Portillon Superior ja es veuen els primers que baixen la curta canal fins la gelera. Cap problema en el recorregut que resta, a les 10:40 arribem a dalt de l’esquena on comença el Pas de Mahoma (amb perdó dels fidels). Des del coll de Coronas fins dalt ha anat augmentant el vent, incomoda una mica però s’aguanta bé. Ja hi han unes 10 persones al cim, alguns son francesos. En Manel i jo reposem una estona, fem un mos i ens preparem per baixar. Al mig de la gelera identifiquem en Ramon, ja ens havia dit que no estava fort i que ens esperaria quan es veies massa cansat, en Miquel també es deu haver quedat a sota de la pala final, doncs no estava gaire enrere i no el veiem.
La neu està molt compactada i es deixa pentinar sense sorpreses, però al acostar-nos al coll de Coronas hi ha una infinitat de petites crestes de neu ventada que fan incòmode girar, retrobem en Miquel, que ens espera per baixar, ara la neu ja està millor, primavera franca. Ens dirigim cap on espera en Ramon i al arribar-hi ens dona una sorpresa, ha trucat al refugi per que avisessin l’helicòpter doncs creu que s’ha fet una ‘ruptura muscular’ i no vol arriscar-se baixant esquiant. Ahir ens explicava que l’estiu passat i al mateix indret va trucar també per que s’emportessin una companya amb el mateix problema, potser es un malefici !!!
Com que no es veu amb cap situació greu que precisi la nostra ajuda, nosaltres 3 tirem avall – segur que serà a Benasc molt abans que nosaltres.
La nostra primera intenció era baixar per l’ibon de Salterillo i anar girant vers el coll de la Renclusa, sense arribar fins Aigualluts, però la neu esdevé molt mes tova i decidim flanquejar cap el Portillon Inferior, on arribem sense cap problema, a l’altre costat del coll la neu es conserva en millor estat, doncs el sol hi toca mes tard, mentre baixem a La Renclusa ens sobrevola l’helicòpter de la GC que va a recollir en Ramon, i que retorna amb pocs minuts cap a Benasc. Al refugi els confirmem que ja anem cap el cotxe i a les 13:00 som a Besurta, després de gaudir d’un dia esplèndid. A Benasc retrobem en Ramon, la doctora del helicòpter l’ha revisat i no l’hi ha aplicat cap solució tremenda, que faci repòs.
Dinem de nou a Benasc i cap a casa... probablement es el comiat de la temporada.
Podeu veure les fotos a:
http://godia.arvixe.com/EM%20Aneto%20210510/index.html

diumenge, 18 d’abril del 2010

Pic de Serrera, Andorra, 17 d'abril del 2010

 Aquesta setmana no tenia previst sortir, però l’Eduard m’ha trucat dijous al migdia comentant que Meteofrance anunciava per dissabte al matí una finestra de cel net al Pirineu oriental, amb tentacions com aquesta costa poc cedir, acordem anar a Andorra i fer el Pic de Serrera, un altre dels clàssics que ja fa molts anys que no saludem...
Amb poca estona ja som 4 pecadors que hem cedit a la temptació, L’Eduard Lluís, en Manel Broch, en Jaume Aiguadé i jo.
Marxem el divendres a la tarda per dormir al alberg Aina de Canillo, en aquesta època del any ja no hi ha problema per trobar-hi lloc. Amablement ens ofereixen deixar-nos l’esmorzar mig preparat per poder marxar aviat al matí, ens llevem a les sis i enllestim cap a la vall d’Ordino.
La pista d’accés a Sorteny està tallada per una barrera a uns 500 metres abans de l’entrada al ‘Parc Natural’, esquís a l’esquena i amunt, la vesant solana de la vall està molt escurada de neu, no es esquiable fins ben arribar al fons de tot, però la obaga n’està ben farcida. Pujem seguint aproximadament el camí d’estiu, que no es la millor elecció, però baixant desprès per la vessant obaga haurem fet una bona volta.
La neu està en bon estat, transformada, dura i aspre, es puja perfectament. Quan som a sota de la gran pala del cim hi ha algun tros regelat i alguns de nosaltres preferim posar grampons, no obstant, mes amunt torna a estar aspre i s’accedeix al cim sense gaires problemes, apart de esbufegar molt més que quan hi veníem fa un grapat d’anys.
Dia magnífic i net, sorprenentment no veiem a ningú mes per Sorteny, però hi han algunes traces que han pujat i baixat per Ransol. Mentre gaudim del panorama dalt del cim, descobrim un atrevit *artista* que baixa esquiant per la canal central del Estanyó, la neu pols es veu excel•lent i hi dibuixa una cal•ligrafia impecable – el felicitem remotament...
Per nosaltres el descens també resulta molt bo, la neu s’ha estovat una mica i la dreta pala no ofereix cap altre problema que decidir-se a fer els 2 primers girs, malgrat el cansament de la pujada estem gaudint del gran espectacle de la primavera, que encara presenta una innivació excel•lent. Si no entren temperatures gaire altes i boires, tenim temporada amb bones condicions fins el juny.
El descens l’acabem al pont que queda sota de la borda de Sorteny, malgrat que a la obaga es pot baixar força mes avall, però el riu baixa amb molta aigua i no se pas si podríem trobar un gual per passar-lo.
El premi final es un dinar de menú, amb bona qualitat, servei i preu al restaurant- hotel Tristaina de El Serrat.
Aviam si la temporada continuarà tractant-nos bé fins el final...
Podeu veure les fotos a:
http://godia.arvixe.com/EM%20Pic%20de%20Serrera,%20Andorra%20170410/index.html

dilluns, 12 d’abril del 2010

Pic del Segre - Cerdanya

Dia 10 d'abril del 2010


Bon temps per aquest cap de setmana, però tan sols disposo del dissabte, al final aniré al Pic del Segre sortint des de la vall d'Err, al peu de l’estació d’esquí cerdana del Puigmal.
Corrent la veu ja en som 6: Miquel Surinyach, Miquel Castellsaguè, Jaume Aiguadé, Pep Giralt, Lluís i jo.
Al aparcament del final de la pista ja hi toca el sol, però la temperatura es prou baixa, la bona gelada de la nit ens posa la neu perfecta. Ja hi han molts cotxes, es l’atractiu del Puigmal, sortosament nosaltres anem a l’altre vall i estarem més tranquils. Es puja perfectament sense ganivetes, fins arribar gairebé al coll, les posem al final per assegurar els últims metres i encara ens cal treure els esquís per salvar el graó de la cornisa.
Remuntem al Petit Pic del Segre i continuem fins el cim principal, fent el petit sifó del collet que els separa, la carena està una mica escassa de neu i decidim que serà més interessant baixar esquiant des del Pic del Segre fins l’olla superior del Pluviòmetre, la neu està en molt bones condicions, base compactada i uns 5 cm de neu primavera molla a sobre. La pala es dreta però no cal patir, en pocs minuts ja som a la olla, ara cal remuntar de nou al Petit Pic del Segre, es nota la temperatura alta a la fondalada.
Des de dalt veiem una llarga processó de caminats que baixen del Puigmal cap a Núria, sembla una filera de formigues.
El descens de retorn a la vall del Err també està esplèndid, malgrat que no fa gens de fred, la neu es conserva amb una base compacta i franca,  avui la primavera ha estat generosa i ens ha ofert el seu millor aspecte, dia net, temperatura agradable, neu fàcil….
Podeu veure les fotos a:
http://godia.arvixe.com/EM%20Pic%20del%20Segre%2010%20abril%202010/index.html

Amb esquís per el Queyras, del 26 de març al 1 d'abril 2010

Llegint les interessants cròniques a www.cegesqui.com havia pres nota mentalment de les possibilitats d’aquest massís quan la meteo no està massa clara, i també havia observat que els informes d’innivació, que publica Meteofrance cada mes, comentaven que al Queyras aquest hivern hi havia força més neu que habitualment.
Amb aquests arguments decidim instal•lar-nos a la Gîte Les Astragales de Ville Vielle, que està al bell mig de la zona, i des d’allà anar triant sortides d’un dia segons les condicions de la neu i el temps. Hi arribem el dia 26 al vespre, som: Rosa Marí, Arnau Blanc, Eduard Lluís, F. Xavier Gregori, Manel Broch i jo.
La Elisabeth i en Jean Pierre, porten la Gîte, que no destaca especialment però es prou còmoda per el nostre propòsit. En Jean Pierre es una bona font d’informació sobre les condicions del entorn i ens aconsella diàriament amb bon criteri.
Portem la guia *52 balades a skis dans le Queyras et la Haute Ubaye* (Arnaud Guillaume) que també ha resultat una bona font d’informació.

Dia 27 – Col Longet i Pic Traversier (900 mts)
Anem amb el cotxe fins el Pont de Lariane, es el límit de carretera oberta (que al estiu passa el Col Agnel), sortim nevant del aparcament, remuntem la vall de Longet per dins d’un bonic bosc de làrix (melezes) amb uns 10 cms de neu pols, el cel es va obrint una mica i la visibilitat es bona, el sol ens saluda ocasionalment. Davant nostre obre traça un grup de 4 francesos, la pendent es agradable i s’enfila cap al peu dels corredors que baixen del pic Chateau Renard, arribem al col Longet (2701 m) i continuem cap el Pic Traversier. A la carena hi han unes cornises espectaculars, el temps continua inestable, amb ullades de sol i alguns núvols que redueixen la visibilitat dels relleus, aquí dalt el vent no fa agradable passar-hi gaire estona, calcem esquís i fem un descens excel•lent amb una neu pols lleugeríssima. Arribem al cotxe que ja comença a nevar de nou – malgrat ser una sortida curta, ha estat una bona inauguració del terreny.
Dia 28 – Pic La Gardiole de L’Alp (990 mts)
S’aixeca un dia amb el cel ben net a la vall on som, la temperatura ha baixat i la neu base està molt compacta. Sortim de Gaudissart, a la vall de Saint Veran, es una esquena ample amb lloms encadenats, d’aquells que amaguen el cim fins que no hi ets a pocs metres, es un lloc força popular, quan som a mitja pujada ja veiem baixar un parell de persones que ens han avançat a la sortida amb un ritme de F1. Dalt del cim hi ha una gran creu metàl•lica, emprenya una mica el vent i amb la neu pols que ens espera no ens entretenim gaire a dalt, justet per treure pells, ajustar les botes i preparar la càmera de fotos. Es un descens perfecte, la pendent es uniforme i justa per dibuixar els girs relaxadament i fer bona cal•ligrafia…
Ha estat una sortida perfecta, que també ens ha permès fer moltes fotos.
De tornada a la Gîte ens emportem una mica de menjar i ens instal•lem a unes taules de picnic que hi ha a tocar de la carretera, obrim un parell d’ampolles de cava que portava i celebrem a ple sol l’esquiada recent, i també els aniversaris d’alguns de nosaltres que aquesta temporada entrem al club dels *over 65*.

Dia 29 – Pic Cascavelier i Pointe des Marcelettes (1100 m)
Avui ens llevem amb el cel net, però quan sortim ja es veu emplomat, el sostre de núvols es força alt i sortim igualment cap a l’objectiu. El cotxe es deixa una mica més amunt de Saint Veran, baixem al Pont du Moulin i remuntem el sempre present bosc de làrix, cap a les Cabanes de Lamaron (runes), avui també seguim la traça d’ algú que ha matinat. Es puja còmodament fins al Pic Cascavelier, que es just un petit promontori a la carena de la Pointe des Marcelettes, aquí la traça s’enfila per l’esquena no gaire ample i força aèria, la neu es bona i avancem sense problemes. El cel gris s’obre ocasionalment i milloren els relleus, les voltes Maria cada vegada son mes apurades en la forta pendent, ja tan sols queden algunes cornises que sortegem delicadament, el cim es una petita agulla rocosa que cal voltar per el costat S. i que per darrere es converteix en una esquena prou ample per anar amb esquís. Mentre fem un mos i ens preparem per baixar cap a la vall de Chatelard, arriba un grup de 4 que han pujat per la carena O.
Baixem cap a la primera olla de la valleta, la neu està una mica pesada i humida, però es deixa fer sense massa esforç, amb millor visibilitat seria genial, seguim unes traces d’ahir que baixen cap al estretament de la cascada, es un pas dret d’uns 10 metres d’ample que avui té la neu ben molla i es pot derrapar sense problemes. Dins del torrent hi han moltes boles de restes d’allau endurides, que incomoden molt durant uns cent metres. L’Eduard es fot una costellada amb una d’aquestes boles i queda groggi, sortosament es va recuperant lentament i aconsegueix continuar el descens sense massa dificultat, ja veurem com passa la nit.
Ha resultat un itinerari de travessa amb una estètica bonica, llàstima que el temps ha estat gris i la temperatura una mica massa alta.
Dia 30 – Pic Foreant (cancel•lat per malt temps)
Sortim de nou des del Pont de Lariane (com el 27), per remuntar un tros la carretera del coll i decantar-nos després cap al Pic Foreant. Però al pont ja veiem que el temps a la vall està molt tapat, al fons hi neva. Decidim guanyar alçada per sobre del aparcament, vers el N. pensant en passar l’estona fins que ens arribi la neu a nosaltres, això passa al cap d’una hora, a la cota 2400 aproximadament, fem mitja volta i tornem cap al cotxe amb neu dura, entre flocs de neu que augmenten en intensitat.
A la Gîte pensem que podem dedicar la resta del dia a fer turisme fins a Briançon, al baixar cap a Guillestre ja plou intensament i ens quedem a dinar a un restaurant del centre, menú senzill i vi dolent. Quan sortim del restaurant està fent una bona nevada, que ens fa descartar la resta del plan i tornem cap a Ville Vielle, abans que l’estreta carretera per sobre de la gorja es posi en males condicions. Sortosament, a mida que pugem es suavitza la meteo i al arribar a Ville Vielle veiem que aquí no ha nevat gaire.
A la tarda tornem a rellegir la guia i la documentació que portem, per decidir un itinerari per demà, ens en atrauen un parell, un surt de La Roux (Pic Charbonnel) i l’altre es el Pic Paroussin, que surt de Ristolas. Decidirem segons la meteo que faci.

Dia 31 – Pic Parroussin (1000 m)
El dia s’aixeca molt net i en Jean Pierre ens passa la previsió meteo, a migdia s’embolicarà el temps.
Anem fins a Le Roux, però en aquest llogarret llunyà hi fa un vent que ens convenç d’anar al Charbonnel, girem cua i conduïm fins a L’Echalp, més amunt de Ristolas, per anar al Parrousin. Aquest aparcament també es el punt d’accés al refugi del Mont Viso, a la capçalera d’aquesta vall. Nosaltres ens enfilem al bosc, directament per sobre de l’església, hi han restes d’alguna traça vella i en alguns troncs s’hi veuen pintades del GR 58B, que coincideix parcialment amb el nostre itinerari, de nou es un bosc de làrix, la neu base està transformada i dura, al damunt hi han uns 20 cm de neu pols d’ahir…
Amb aquestes condicions gaudim fins i tot pujant la dreta pendent, al fons el Grand Queyras es un decorat excepcional i al N. la Tete du Pelvas i el seu gran gendarme complementen un entorn que fa badar la boca.
Arribats a la cota 2000 trobem una bonica i nova cabana de pastors, tota en fusta, es just al davant d’un grau que salva la part baixa de la Crête de Paroussin, aquest bosc també es una joia.
El grau es un caminet estret entre roques, que aconseguim passar amb els esquís als peus, ara ja entrem en una diagonal dins de la Combe Morelle, primer entre làrix i desprès per neu dura i plaques ventades, es una llarga diagonal una mica avorrida, de moment el temps continua acceptable, al peu del Col Lacroix la fondalada gira cap al S. i ens enfilem al Paroussin, hi han plaques de neu transformada i dura, combinades amb neu ventada que formen plaques semi estables, amb les ganivetes s’avança sense problemes i arribem amb bon ritme a la carena, guarnida amb grans cornises, el cim es una petita piràmide que sembla un gran gelat de nata. Deixem els esquís a uns 50 metres del cim, farem el descens per el mateix itinerari. Ara el temps s’embolica clarament, però tenim algunes aclarides amb sol, fins el fons de la olla resulta incòmoda per els canvis de consistència de les plaques, però després de la diagonal ja entrem al bosc amb neu pols, son unes condicions de somni, base compacta i entre 15 i 25 cm de neu pols seca, entre arbres dispersos que permeten girar lliurement, fins i tot el dret grau de la cresta es pot baixar derrapant, en poca estona arribem a la cabana dels pastors, on hi parem per fer un mos i comentar el premi que ens ha tocat. Seguidament continuem per el bosc, que ara es molt més dret, però en condicions excel•lents. La neu base aguanta bé fins a uns 50 metres de L’Echalp. Al cotxe ens felicitem eufòrics per la fantàstica baixada del bosc.

Dia 1 – Pic de Maloqueste (1050 m)
Comença el dia nevant i la previsió anuncia que al migdia aclarirà, cerquem un itinerari que ens permeti progressar sense problemes, amb l’esperança que quan s’aclareixi siguem a prop d’un cim, escollim el Pic de Maloqueste. Sortim de Ristolas pujant per una pista de l’antiga estació d’esquí (desmantellada fa uns anys), es un altre d’aquests boscos de làrix, en cara N. força dret i poc tancat, la neu està en condicions excel•lents, com aquests últims dies. Seguim les traces d’un grup de 6 persones que puja dreta amb llaçades que no perden el temps, la progressió es ràpida, de tant en tant llueix el sol i ja no neva, això promet ¡!!
Quan superem el nivell superior del bosc, entrem en un terreny de lloms i comes dretes, la neu ja està més ventada i no es tan regular, augmenta el vent i ja no veiem el sol. Arribem al cim, que es una carena ample on hi torna afer un vent emprenyador, no gaire lluny es veuen les 3 puntes del Pic Segura, que seria una bona ampliació de l’excursió si el temps aclarís. Enllestim traient les pells i ajustant les botes, doncs aquest vent no convida a contemplar el paisatge, ja força tapat per nuvolades, la primera part del descens el fem ràpid, escollint les plaques de neu dura i evitant les encrostades per el vent, aviat entrem al bosc i comencem a gaudir del nostre últim dia al Queyras amb aquestes condicions per esquiar gairebé oníriques, amples espais entre els arbres, neu fonda i seca, pendent dreta i petits llomets que ajuden a girar sense cap esforç. Costa reprimir l’eufòria per no deixar les dents en algun tronc, El retorn a Ristolas el fem tirant per el dret dins del bosc, fins gairebé entrar al poble, torna a nevar fort, sembla que hem aprofitat esplèndidament el temps, doncs no aclareix, sinó el contrari ¡!!
Un gran comiat d’aquests dies al Queyras, dels que ens enduem un bell record per els seus boscos encantats, entre altres belleses del paisatge.
A la tarda anem a la cooperativa lletera per comprar algunes varietats del formatge local, que resulta tan llaminer com els boscos.
Encara ens queda temps per arribar-nos a Chateau i donar un cop d’ull a la seva impressionant fortalesa, llàstima que no es pot visitar per dins.

Resum: Aquestes valls mereixen tornar-hi, amb bon temps hi han interessants travesses de qualsevol nivell, i si la meteo no es bona també hi han recursos per gaudir dels seus cims.
Tampoc cal oblidar les seves pintoresques cases, que indiquen un passat amb una economia sòlida, ni la seva interessant col•lecció de rellotges de sol (cadran solaire) molt ben restaurats, que posen una pinzellada de color i art a moltes de les parets del pobles, o les seves boniques fonts públiques (la majoria d’aquestes fotos son d’en Xavi).
Podeu veure-les totes a:
http://godia.arvixe.com/EM%20Queyras%20030410/index.html

divendres, 9 d’abril del 2010

Preludi de primavera a Nuria - Puigmal


19 de març 2010
 Aquest cap de setmana tornarà a fer un temps poc agradable, en Miquel S. i jo decidim aprofitar el sol del divendres per donar una ullada a Nuria i pujar al Puigmal per la Coma del Embut i el pluviòmetre, ja fa anys que no fem aquest itinerari clàssic on obríem la temporada de neu fa gairebé 50 anys…

Agafem el primer cremallera, que surt de Ribas centre a les 07:15, esmorzem al tren i sortim de Nuria una mica abans de les nou.
Neu primavera dura fins que entrem al torrent del Embut, on es combina amb neu pols molt compactada per el vent, el fons del torrent està molt ple de neu, l’avenc no es veu, anem seguint les traces d’un parell de joves que s’enfilen directament vers el cim, sense anar al coll de la dreta, acabem posant les ganivetes gairebé a dalt de tot, doncs estem entre pedres i una relliscada podria perjudicar-nos el nostre delicat cutis, ells baixen esquiant per el mateix lloc, però nosaltres ho farem per el costat del coll, on fa una valleta ben coberta de neu.
Dalt del cim no hi parem gaire estona, el vent no es molt fred però molesta força.
Al voltant nostre observem la mateixa situació, molt bona acumulació de neu a les comes i torrents, però els cims i carenes estan molt escombrats per el vent.
El descens no es cap meravella, hi ha neu mig compactada amb una crosta que es trenca sovint. Parem a tocar del pluviòmetre per fer un mos i gaudir del sol, arrecerats del vent.
Arribem a Nuria tot just quan marxa el cremallera, haurem d’esperar fins les 14:00, o sigui que arribem a les tres a Els Caçadors amb la gana preparada, bon menú del dia i cap a casa

Podeu veure les fotos a:
http://godia.arvixe.com/EM%20Puigmal%20mars%202010/index.html

diumenge, 7 de març del 2010

Pic de la Cabaneta - Andorra

 Les previsions de la meteo per el cap de setmana no eren gaire positives, però al final el divendres veig que hi ha un canvi i el dissabte promet bon temps. Truco a en Castellsaguè i m’explica que va a Andorra amb en Martí, l’objectiu es el Pic de la Cabaneta, per la Vall d’Incles, anar i tornar a casa el mateix dissabte. M’hi afegeixo i també en Surinyach.
Desprès de la llevantada d’aquest dimecres i dijous, creiem que tenim bones possibilitats de gaudir de bona neu, i sense gaire risc en les orientacions oest, segons les informacions del risc d’allaus de Meteocat i MeteoFrance.
Cal superar la incomoditat de llevar-se a les 05:00 i fer les 3 hores de cotxe ¡!!
A les 10 ens calcem els esquís al peu dels apartaments d’Incles, la pista no està oberta als cotxes i cal remuntar tota la valleta, fa un dia clar esplèndid i es veu una cobertura de neu força bona. 
Com sempre, la vall està molt freqüentada per usuaris de tot tipus, turistes passejant, altres amb raquetes, alguns amb esquís… seguim la traça oberta cap a la vall de Siscaró, s’enfila més a la dreta del necessari, però es més còmode seguir-la que obrir-ne de nova, a la Coma de Siscaró, davant del refugi, som unes 15 persones, unes traces de raquetes s’enfilen a la dreta, nosaltres apuntem directament a la dreta pendent de la cara oest del cim, hi ha una canal esbiaixada que es veu molt ben coberta de neu. No obstant, aviat ens avança un xicot que s’enfila més directament, cap una zona on afloren moltes pedres, però aprofitem de nou la comoditat de la traça oberta i la seguim, malgrat certa incomoditat per pedres i gel. Per baixar crec que serà millor la meva idea original. A les 13:00 som dalt del cim, en aquesta carena on no es distingeixen gaire les 3 puntes molt veïnes, la Tossa de Siscaró, el Pic de la Cabaneta i el Roc Meler. Descansem una mica i gaudim del nítid panorama que ens ofereix aquest temps fred, net i clar.
Per baixar anem a cercar la canal esbiaixada, a la que accedim sense cap problema, la neu està en condicions excel•lents i fins i tot les nostres cansades cames hi dibuixen bona lletra, ha estat un bon encert i des del peu ens recuperem dels esbufecs mirant els girs trenats que hi hem dibuixat. El retorn cap a la Coma de Siscaró i la Vall d’Incles també ens ofereix molt bona neu. A les 15:00 som de nou al cotxe, quin dissabte més encertat !!!
I a la nit cadascú al seu corral descansant satisfets.

Podeu veure les fotos a:

http://godia.arvixe.com/EM%20Pic%20de%20la%20Cabaneta%20060310/index.html

dilluns, 15 de febrer del 2010

Serra de Madres - Capcir

-->
13 i 14 de febrer del 2010
 Ja fa dies que les temperatures son força baixes i quan neva també bufa fort el vent, o sigui que cal vigilar molt bé l'itinerari per evitar les pales de neu inestable i amb plaques fràgils; amb aquests ingredients creiem que la Serra de Madres, al Capcir, ofereix bones possibilitats amb seguretat gràcies al bosc que arriba fins l’ample esquena carenera. Ja ho varem comprovar fa 5 anys amb un tou impressionant de neu pols.
El divendres al vespre ens instal·lem a la agradable Gîte du Moulin, de Riutort-Puyvalador, dissabte a les 8:00 el termòmetre del cotxe marca -18ºC, i no fa vent, anem amb el cotxe fins a Odello de Real i pugem directament per el bosc inventant el camí entre les clarianes, de tant en tan creuem algun rastre de camí ample, es agradable obrir la traça amb aquesta neu fonda i lleugera mentre alguna branca ens ruixa amb la seva càrrega de cristalls. No avancem gaire àgils però gaudim de la solitud del entorn i del cruixir de la neu tan freda, quan els arbres s’aclareixen la vista es netíssima, un bon fred d’hivern ofereix la millor transparència del aire. 
             
Guanyant alçada per la carena, la neu ventada forma el que semblen onades congelades, no gaire pràctic per avançar però interessant com a mostra de la potència del vent, arribem al Coll dels Gavatxos i d’aquí cap a munt no hi queda neu a la carena, però les pendents que baixen a la Coma de Pontells estan extremadament carregades, a pocs metres de nosaltres hi ha una grandiosa cornisa penjant sobre la pala, que contrasta amb l’absència de neu on estem. Una mica al Est veiem gent que arriba per el camí marcat com *Tour du Capcir*, alguns deixen els esquís i continuen a peu.
Ja son les 13:00 i no ens atrau gens caminar fins el cim sense esquís, obrir traça ens ha deixat una mica tous. Descansem una mica i comencem el descens seguint les nostres traces de pujada, molt bona neu i divertides traces dins el bosc, aconseguim arribar al cotxe sense trencar cap arbre.
A la tarda, ja descansats amb una bona dutxa calenta, rumiem un objectiu per demà, al final decidim tornar a Madres, però seguint el camí marcat com *Tour du Capcir* que no coneixem i que també es pot agafar al mateix Odello.
Avui diumenge no fa tant de fred, a la mateixa hora que ahir, el termòmetre marca -16ºC ¡!! 
Hi ha un núvol baix enganxat a la vall i cauen algunes volves de neu, però està clar que a sobre ja hi llueix el sol. A Odello el camí, marcat amb pintura groga i vermella, ressegueix la part inferior del bosc vers NNE, els arbres estan guarnits amb una gebrada que forma llargues agulles de gel, amb la llum difuminada per el núvol el paisatge podria esser un escenari escandinau. 
A la cota 1560 el camí ja guanya alçada per la carena cap al E, primer amb llaçades obertes i desprès com si fos un arrossegador de troncs – aquest tros es estret dins d’un bosc molt espès, no el veig gaire esquiable a la baixada. Quan s’aclareix el bosc va guanyant alçada tenint a la dreta el Roc Mary, ara no hi ha tanta neu i els nerets no estan coberts del tot, arribem al mateix punt que ahir, a l’alçada del Coll dels Gavatxos, avui es mes aviat i si que deixem els esquís i caminem fins el cim de Madres, està més blanc que ahir amb la gebrada de la nit, però no es esquiable, també hi bufa una mica el vent i no convida reposar en aquest interessant mirador, el Canigó també es veu totalment escombrat de neu per la cara oest. Com que la pujada no la hem vist massa interessant per esquiar, massa traça rascada als llocs estrets, decidim repetir el descens d’ahir que tan bon gust de boca ens va deixar. En realitat la neu s’ha compactat una mica i demana més treball de cames que ahir, quan arribem al cotxe estem ben tous tots tres…. Però contents per aquest fred cap de setmana al Capcir.

Participants: Manel Broch, Eduard Lluis i jo.

Podeu veure les fotos a:
http://godia.arvixe.com/EM%20Serra%20de%20Madres%2013-14%20febrer%202010/index.html

diumenge, 24 de gener del 2010

BTT al Bages


Crònica BTT per el Bages (autor del text i fotos -Joan Palou):
 La sortida d'avui per Sallent ha estat d'aquelles amb valor afegit. Sí. Valor afegit per la companyia, hem estat en Ricard, en Joan Enric, en Joan Cano, en Miquel Molero i jo. Valor afegit per les esglésies i ermites que hem anat trobant. Avui esperàvem trobar camins boscans, més o menys bonics, vistes més o menys dilatades, masies guapes. I tot això ho hem trobat (excepte les vistes a primera hora, que hi havia boira al Llobregat), però a més a més hem trobat un bon ramillet d'ermites i esglésies. La primera, l'ermita de Fussimanya, adossada a una masia, damunt d'Horta d'Avinyó.

Després l'església de Santa Mª d'Horta, que sembla una ermita, ja que està en mig de la plana.

A dalt del Serrat dels Estudis, l'ermita de Sant Joan d'Oló, també adossada a una masia, amb torre quadrada almenada.


I ja al final, a l’iniciï de la baixada final cap a Sallent, l'ermita de Sant Martí de Serraïma, una preciosa ermita romànica amb un campanar espigat acabat en forma cònica.

Valor afegit pel celler per on hem passat, amb una bona masia i unes bones instal·lacions per a visitar-lo, el celler de Mas Roqueta/Abadal. No hem resistit la temptació de fer-nos una foto al costat de les tines.

Algú ja es volia quedar allà. Valor afegit, ara però negatiu, pel fang que hem trobat a les vessants més obagues, que ha fet més pesades les pujades i més empipador el trajecte. En particular el camí boscà que pujava al coll de Guardiola, el darrer del dia, ha estat de difícil equilibri damunt de la bici. I això que feia dies de l'última pluja! I valor afegit, aquest positiu, pel dinar de després de la pedalada al restaurant Aligué de Manresa, a la zona de menú, on hem anat per indicació d'en Joan Enric, que ja coneixia el lloc. Hem dinat de meravella, que allà saben cuinar, i a més pel preu d'un esmorzar.
En resum, fred al començament (1º), camins boscans, vistes cap a la plana del Bages, forns de guix, masies, gossos que ens rebut en alguna d'elles, vinyes de picapoll a la plana (Molero dixit), tres colls que ens ha tocar pujar i la riera Gavarresa que, una vegada més, ens ha barrat el pas a la vora d'Horta d'Avinyó en un gual, per massa crescuda. En total 44 qm. i 1000 mts de desnivell (haurem de corregir el llibre que deia 800) d'una bona jornada de BTT.

dimarts, 5 de gener del 2010

Inici d'any 2010 al refugi de La Pleta del Prat

BON ANY 2010 !!!!

 Inici d’any i de sortides amb pells, a la Pleta del Prat – Tavascan (2-3 de gener 2010)
El cel ja ha agafat el mateix to d’ahir i el descens comença una mica a les palpentes, però perdent alçada millora força i encara podem jugar força amb una neu pols una mica humida, però sense ventar, molt millor que ahir, tallem alguna de les llaçades de la pista de fons esquiant entre alguns espais entre els arbres, i per acabar el ràpid descens per la pista de fons.
Desprès de varies cancel·lacions de sortida per motius diversos, aquest cap de setmana decidim apaivagar el *mono* i sortim malgrat que la meteo no pinta gaire bona, trio una base còmoda i alguns itineraris que no he fet, i no hem costa gens convèncer a l’Eduard i en Xavi per compartir l’estrena de temporada.
Quan arribem al refugi el dissabte, el cel té un color plom però els núvols es veuen alts, decidim anar al Pic de la Coma del Forn, pugem per la pista fins la cota 2000 m. i seguim la traça molt marcada que s’enfila a la Pleta de Gavas, tot guanyant alçada empitjora la visibilitat i el relleu es difumina, alguna ventada emprenya ocasionalment però pugem tranquil·lament al cim, d’itinerari es excel·lent per l’esquí, bona innivació amb tot el catàleg de qualitats de neu, ens creuen diferents grupets que ja baixen, quan ho fem nosaltres la minsa visibilitat i les traces obertes ens castiguen les cames una mica més del normal, llàstima!!! doncs al no apreciar el relleu no gaudim prou de la baixada.
Avui no faig cap foto, doncs no paga la pena.
El refugi es força ple, el sopar molt bàsic – a peu de cotxe podrien cuidar-lo una mica més, el mateix per l’esmorzar – tot a base de productes pre-envasats.
El diumenge s’aixeca un dia força clar, la sortida de sol es preciosa. Decidim anar al Pic de la Cima, seguint la pista de fons fins al final, resulta un itinerari una mica llarg i romancer, però es un mirador fantàstic sobre la vall – des de la carena fronterera, fins la divisòria amb la conca de Certescans, ara ja cal obrir neu fonda remuntant una valleta fins el coll de Font Tallada, marcat per una grossa roca, d’allà continuem guanyant alçada en diagonal cap una esquena força dreta que baixa del cim, la remuntem una mica fins a veure l’accés al coll. La última diagonal es força dreta, però la neu aguanta prou bé. 
Tots 2 itineraris son excel·lents per esquí, ha compensat venir-hi. Hi ha molta mes neu de la que esperàvem, aviam si no hi torna a ploure com ha anat fent al desembre.

Podeu veure les poques fotos fetes, a:
http://godia.arvixe.com/EM%20Pleta%20del%20Prat%202-3%20gener%202010/index.html