divendres, 31 de maig del 2013

Vall de Remuñe - Tusse de Remuñe - Vall de Literola, 26 de maig del 2013



 Aquesta primavera amb tanta neu, peró amb la meteo terriblement variable, encara no havía pogut encertar cap jornada brillant y aquest diumenge prometía unes condicions bones, les temperatures dels darrers dies eren prou fredes i fins i tot hi havía nevat una mica.
La colla Dues Traces va a la Tusse de Remuñe i m’hi apunto, segur de la bona experiéncia. Al meu cotxe hi anem en Miquel Castellsagué de Sant Celoni i en Jaume Llovet de Castellar del Vallès, en total som 15 quan ens trovem a Benasc, en Miquel i jo dormim al alberg del càmping Aneto, en Garriga al Hotel de Los Llanos i la resta amb tendes o bivac al Pla de Sanarta.
A les 6:30 del matí ja som tots al final de la pista asfaltada, a tocar del camí que puja cap a Remuñe, fins i tot hem deixat un cotxe al peu de la vall de Literola, per pujar els conductors quan hi arrivem a la tarda.


Pujem amb els esquís a l'esquena cosa d'una hora i desprès ja hi trobem un bon tou de neu en excelents condicions, perfectament compactada i transformada, fins i tot es podría pujar sense esquís perfectament. Fa un día net i amb una lleugera brisa fresca que no deixa escalfar gaire la temperatura. 
Arribats al Portillón de Remuñe gaudim de la fantàstica panoràmica vers Aneto, Maladeta, etc... la innivació per sobre dels 2000 metres es espectacular, no fa pensar en la primavera – sino en un bon hivern. Les bones condicions ens omplen d'euforia a tots, la carena vers el cim mostra algunes cornises de tamany considerable, fins l'avantcim (3004 mts.) pujem tots amb els esquís calçats, aquí ens quedem els pocs que avui anem ja una mica justets i els altres es posen els grampons i en 15 minuts més fan el cim.


Ara les condicions de la neu per baixar ja han millorat una mica, a sobre de la neu dura hi han alguns centímetres de neu humida i sortim tots esperitats avall, gaudint de les excellents condicions, arribats al Portillón, en Garriga ens suggereix no baixar per la fondalada de Literola, sino per un petit collet que dona accés a un seguit de pales laterals fantàstiques, contents per l'encert del consell gaudim d'una baixada que posa el llistó de la satisfacció a un nivell difícil de repetir sovint.
Llástima que la neu no arribi més avall, s’acaba a la cota 2000 mts.
Les cares de satisfacció son el mirall d'aquesta gran jornada, mes tard, mentre dinem a Castejón, en Jaume Llovet comenta: el mes fotut es que a partir d’avui tot el que fem será en pitjors condicions !!!


Podeu veure mes fotos a:

El track a:

dissabte, 20 d’abril del 2013

Nuria - Noucreus 18 d'abril del 2013


 El dissabte passat (13 d'abril) des del Pic del Infern es veia la coma del Puigmal amb molt bon aspecte, i aquest dijous dia 18 pujo a Nuria amb en Miquel Surinyach i en Manel Broch, amb ganes de gaudir d'aquesta ruta clásica. Però.... les temperatures dels dies anteriors havien pujat molt i al arribar a Nuria ja veiem que la neu hauríem d'anar a buscar-la mes a munt de la Coma del Embut.


Amb aquesta situació (la foto que veieu está feta des del Noucreus) decidim cambiar el programa i anar al Noucreus, la vall es mes obaga i esperem que no haurem de carregar gaire els esquís a coll.
En general l'encertem, doncs tan sols hi han tres interrupcions de continuitat de neu, encara que cal anar sempre per la fondalada. Fa bon dia i des del cim podem comprovar que les valls vers França encara es conserven en molt bon estat de neu, peró a les cares sud ha fet un canvi radical.


Al descens la neu está ben transformada i franca fins els replans de la Conca de les Mulleres, a partir d'aquell punt ja trenca la crosta i está molt pastosa i pesada, peró encara arribem al Santuari amb els esquís als peus - ja podem dinar als Caçadors sense remordiments :-) 

Algunes fotos a:

El track:

Vallter - Pic del Infern 13 abril 2013

 
Aquesta primavera hi ha un bon tou de neu a la zona de Uldeter, i amb l'Eduard Lluis ens animem a sortir divendres a la tarda, dormir al refugi Pastuira i anar al Pic del Infern. Jo ja no recordo quan hi he estat l'ultima vegada i L'Eduard diu que fa mes de 40 anys, es el pes de la historia que arrosseguem :-))
Poc abans de sortir el divendres em truca el Luis Subires, que ha vist el meu comentari a la llista de Dues Traces i EdemBlanc, i també vol venir... no ens coneixem, peró tot el que millori la nostra mitjana d'edat es benvingut.


El dissabte calcem els esquís al peu de la cadira inferior i remuntem per la pista del Xalet, tot acostant-nos al coll de la Marrana s'aixeca un ventet emprenyador però no gaire fred, com es habitual en aquest lloc, també hi veiem força gent amb diferents eines als peus que deixen el terreny trinxat de traces. Realment fa anys que no hi veia tanta neu aquí per aquestes dates. 
Fins i tot el troç final del Pic del Infern es una bonica cresta de neu. Excelent panorama sobre les valls de la cara nord, on hi ha neu per algunes setmanes mes. Fem una curta baixada vers la part alta de la Coma Mitjana i remuntem al coll del mateix nom, des d'on en fácil flanqueig retornem al Coll de la Marrana. La neu s'ha conservat en bones condicions fins que erem a prop del refugi del CEC, l'ultim troç de la pista ja amb molta pasta pesada.


Matinal típica de primavera que ens ha deixat bon gust de boca.

dijous, 28 de març del 2013

Del 22 al 25 de març de 2013 a la Vall d’Aran


 Dia 22 – Tuc d’Aubás des de Bagergue
Sortim de les ultimes cases de Bagergue doncs a la pista que remunta la vall (oberta fins la petita vaquería) no hi ha lloc per aparcar,  remuntem el torrent de Raigades escollint el pas entre les dos branques que tenen una gorja de formigó, hi ha tanta neu que es pot triar el pas, desprès tan sols cal anar remuntant les canaletes que menen al coll i la carena fins el cim, dia net i clar peró amb la temperatura massa alta, pujant la neu aguantaba perfectament, peró al descens ja era molt pesada. Ruta senzilla i molt agradable, la pendent es constant i es fa via depressa i sense marrades.

El track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4182079


Dia 23  – Port de Viella des de la boca nord del tunel de Viella
Sortim amb temps relativament bó, peró la nuvolositat augmenta  poc a poc, a la pista que surt de la incineradora hi ha un bon gruix de neu, peró discontinua per els rierols que la creuen, hi han traces abundants, malauradament també de motos de neu - que han estat passejant no fa gaires dies per totes le valletes de la Hont Hereda...
Aquesta raconada tè un aspecte ben ferestec i les parets que la tanquen están totes encara ben blanques de neu penjada a la roca. Arribats al coll la visibilitat encara s’embolica més i fem el descens una mica a les palpentes. Llàstima :-(( 

El track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4182046


Dia 24 – Coll de Conangles des del Espitau de Vielha
El dia está molt tapat però amb visibilitat raonable, calcem els esquís a 10 minuts dels edificis, la vall de Conangles es un gran mató de neu i no cal dubtar gaire per obrir traça, peró ens fa treballar de valent doncs es una mica fonda i pesada, l’accès final al coll es molt dret peró es deixa fer amb les pells, gràcies a una mica de neu pols  ben assentada sobre la base dura. Al coll continuen els núvols enganxats als cims, arriba una colla de francesos que ens agraeixen la traça oberta. El descens está en bones condicions malgrat la nuvolada i en quedem ben satisfets. Al arribar al Espitau hi fa un sol esplendid que convida a jeure a la plana...
El track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4181983


Dia 25 -Tuc d’Aubás des del Portillon
Ruta senzilla des del coll de El Portillon, la pista fa molta marrada i en teoría es pot fer drecera tallant les llaçades, però avui no ho hem vist clar i hem fet tota la volta fins el coll, allá hi hem trovat un xicot francés que ha pujat per la drecera i ens ha explicat que no hi baixessim doncs calía descalçar els esquis sovint per arbres caiguts o per rierols.
El bosc es fantastic i amb la boira del matí resultaba gairebé mágic. Al coll ens ha sortit el sol i hem gaudit de la genial visió vers Maladetas, tot pujant la oberta pala. 
Descens amb la neu pols humitejant-se, peró fácil de controlar.

El track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4181938

Les fotos son a:

http://rgodia.cat/EM%20Vall%20de%20Aran%2022%20a%2025%20de%20mars%202013/index.html

dimecres, 20 de març del 2013

Travessa Col de Pimorent, Portella de la Coma d’en Garcia (o d’Engracies), cabana de Besines, Portella de Besines, Merens les Vals


16 de març 2013 - Eduard Lluís, Miquel Surinyach i Ricard Godia

Varem dormir el divendres a la Gîte du Nabre de Merens i l’endemá matí un taxi ens ha portat al Coll de Pimorent , resulta cómode tenir el cotxe a l’arribada i no patir per l’horari de baixada...
Portavem un track de Wikiloc (http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=651640) com a referencia, que hem anat variant adaptant-nos a les condicions de neu del dia.
Ha calgut posar-nos els esquís a l’esquena i grampons als peus per els darrers 50 metres d’accés a la Portella de Besines, es un tros molt dret i hi havía una mica de neu pols inestable, a sobre de neu molt gelada. 
Al acabar el descens ens hem tret els esquís a uns 40 minuts del campanar románic de Merens, a la cota 1400, el terreny i la manca de neu ja no permetien apurar mes l’esquiada.
Hem sortit del Pimorent amb un cel lleganyós que amagaba els relleus, peró a la Portella de la Coma d’en García ja teníem un bon sol (i vent emprenyador), els primers 150 metres de desnivell amb neu dura entre pedres que desprès ha passat escalonadament a ser una neu pols fonda una mica pesada, gran descens fins la coma de la Cabana de Besines, parada i fonda, la pujada a la Portella de Besines ens ha fet bufar intensament per el gruix de traça en neu pesada que calía obrir. 

Al transcollar el vent ens fotía per terra i hem perdut una mica d’alçada abans de poder treure les pells i calçar per el descens, primer plaques de neu dura amb excelent adherencia que permetien estalviar-nos entrar a les dretes pales amb neu d’estabilitat poc fiable, al anar baixant hem anat trovant canaletes amb bona neu pols, arribats a la plana de La Presasse el gruix de neu ja era molt pesat i la resta del descens ha estat força castigador de cames, hem ignorat el track en el tros final, doncs seguía per un terreny de grans pedrots i poca neu, el GR ens ha permés allargar una mica mes la esquiada.


Les grans acumulacions de neu de les parts mes altes, contrasten una mica amb la disminució a partir de la cota 1650, les pujades de temperatura de la setmana anterior han canviat el panorama – comparativament amb la vall d’Orlu que baixárem fa 3 setmanes.
El temps ha anat canviant de sol a núvols i amb força vent al les capçaleres de vall, però ens ha permès gaudir d’una vall força ferestega que no coneixíem.
El track final es a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4129144
Les fotos son a:
http://rgodia.cat/EM%20Travessa%20Col%20de%20Pimorent%20-%20Cabana%20de%20Besines%20-%20Merens%20les%20Vals%2016%20de%20mars%20de%202013/index.html

dilluns, 4 de març del 2013

Travessa Les Bulloses – Portella Gran – Forges de Orlu 3 de març 2013


Aquesta sortida forma part del programa del grup Dues Traces, i ha estat organitzada amb recollida dels participants a la vall d’Orlu per tornar-los al aparcament dels cotxes al Pla dels Avellans, prop de Les Bulloses. Erem 19 participants.


La impecable previsió meteorologica s’ha complert al 100% i ha fet un día net i clar que ens ha permès gaudir a pleret del espléndid paisatge i de la innivació excepcional.
Es un itinerari sense cap dificultat técnica important, peró de llarg recorregut. Comprovat el track del GPS a sobre del mapa (Compe-Land) surten 26 kms, amb un desnivell acumulat de pujada de 968 metres i 1535 de descens, xifres gens habituals a les travesses del Pirineu.

El paisatge de valls molt obertes a la Cerdanya i Capcir, amb llarges pendents suaus, contrasta amb la més tancada i de desnivell sobtat que baixa a Orlu, característiques que marquen la diferencia entre gairebé totes les valls del nord i del sud del Pirineu.


Hem arrivat tots a les Forges d’Orlu amb tot-hom carregat d’eufória per les excelents condicions que hem viscut, malgrat que les cames estessin força indignades per el fort treball físic imposat per la distància i la neu fonda constant.
Una bona fita de referencia entre l’arxiu dels records, tant per el recorregut com per la companyonia, molt agraïts als Srs. X  :)

Podeu veure algunes imatges a:
http://rgodia.cat/EM%20Les%20Bulloses%20-%20Forges%20de%20Orlu%203%20de%20mars%20de%202013/index.html

El track enregistrat a la sortida es a Wikiloc:
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4070923

diumenge, 24 de febrer del 2013

Alta Ubaye, Alps de l'Alta Provença, França - dies 16 a 19 de febrer 2013


Per complementar la sortida feta al acabar el 2012, amb l’Eduard Lluís, quan tan sols varem fer un petit tast d’aquesta zona per la inestabilitat de la neu en tots els indrets, ara hi torno per aprofitar una finestra de bon temps i amb l’esperança de que la neu ja ens deixi voltar amb mes tranquilitat.
En som 6, desprès d’algunes baixes per motius de salud, hem quedat: 
Jaume Aguade, Miquel Surinyach, Manel Broch, Jordi Ossó, Jordi Monterde i jo.
Ens allotjem a un petit hotel de Jausiers, des d’on ens anirem movent per les diferents branques de la vall.
La tria d’itineraris ens ha portat primer al Alpet (dia 16) just a sobre de Maljasset, es un cim molt bonic, ideal per esquí - menys el bosc a tocar d’una antiga pedrera, que es francamente incómode per la forta pendent i densa arbreda, deixem el cotxe al aparcament desprès de l’esglesia, a les 9 del matí estem a -14º C, sortosamente sense vent, cel net i bon sol. Unes traces recents ens aclareixen qualsevol dubte sobre per on passar i gaudim al máxim d’aquest gran día. Al bosc, de baixada es senten els despenjaments d’en Monty que descobreix la duresa d’aquesta mena de ginkana amb esquís, entre branques i neu mol fonda. Malgrat tot, al acabar fem una cara de satisfets gairebé beatífica.
Itinerari 52 de Balades a skis dans le Queyras et la Haute Ubaye, de Arnaud Guillaume.
991 metres verticals
Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4034245


L’endemá dia 17 hi ha una cursa *Snow-Trail* a Saint Paul sur Ubaye, decidim cambiar de vall per estalviar-nos embussos a l’estreta la carretera, anem a la vall del coll de Larche (el pas a la Occitània italiana), deixem el cotxe abans d’arribar al coll i ens enfilem per un torrent que ens portará per la vall de l’Orrenaye fins el collet de Vauclave, avui corre un airet suau que talla l’alé, peró quan sortim de l’ombra el sol ens revifa, tota la vall puja molt suaument i s’em fa molt llarg, probablemente he acumulat cansament d’ahir, la pala final fins el cim de la Tete de Vauclave es molt dreta i decideixo quedar-me al coll per reposar, al cim hi pujen tan sols en Jaume i en Manel deixant els esquís a pocs metres del coll, el collet s’aboca a Italia i es un gran espectacle de neu i cims que estripen els núvols, la baixada també resulta una mica soseta i alguns nuvols ens fan perdre una mica la visió dels relleus, com que no cal fer gaires girs no presenta cap problema, i els espadats i cims que la formen hi posen tot el que cal per gaudir-ne. Ja en tenim un altre al calaix.
Itinerari marcat al mapa TOP 25 3538ET, uns 700 metres verticals
Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4034269


El dilluns dia 18 tornem a la vall de Saint Paul d’Ubaye, l’objectiu es el Plateau de Bouchiers, que penja just a sobre del poble, també trobem traces velles, i les seguim sense estar segurs si van on volem, hi ha sort i tornem a gaudir d’un itinerari genial, tant per el bosc que es força menys espes que el del dissabte, com per l’elegant pujada final per la carena, que es va estrenyent fins el mateix cim (de *Plateau* res de res !!) pensavem baixar per el costat oposat, peró quan veiem la dreta i estreta cresta, carregada de cornises penjades com la decoració de gelats, decidim tornar per on hem pujat – malgrat que des del cim hi han unes traces espectaculars que baixen verticalment i que ens deixen el cor encongit. Un altre encert de bon temps i bona neu ...
Itinerari 47 de Balades a skis dans le Queyras et la Haute Ubaye, de Arnaud Guillaume.
1200 metres verticals
Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4034323


El dimarts dia 19 es el ultim dia disponible i decidim anar a fer un itinerari que surt de Sainte Marie, a l’estació d’esquí de Vars, es puja primer amb 2 telesquís i entrem flanquejant entre el bosc, avui estem obrint traça nova per uns 30 cms de neu pols acumulada, encara que s’en veu alguna de raquetes que acaba a la cabana de Le Vallon. Desprès d’inspeccionar la cabana ens enfilem a la carena de Selles cercant la cota que dona la resenya, son pales netes i amples que permeten guanyar alçada sense patir gaire, ara hem de cercar el flanqueig per entrar a la coma alta de Chagnon i desprès pujar al cim de Les Couniets, la resenya ja avisa que es una zona *assez raide et avalancheuse*... ens ho remirem moltes vegades i creiem que no está el terreny prou fiable per passar-hi, es un lloc totalment obac i la sobrecárrega de neu es evident, improvisem una baixada per la vall de Le Vallon fins l’aparcament a Sainte Marie, al peu dels telesquís del matí. Acabem una mica frustrats per l’obligat canvi, peró també ha estat un gran dia de paisatges magnífics, i especialment el descens mirant al fons Le Pelvoux, La Meije i els Ecrins...
Itinerari 45 de Balades a skis dans le Queyras et la Haute Ubaye, de Arnaud Guillaume.
Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4034372

Ja feia anys que no encertavem un temps i condicions de neu tan espléndids, Haleluiah !!!
El dimecres dia 20 tornem cap a casa satisfets i amb l’esquelet content de no tenir que pencar un altre vegada.

Podeu veure algunes fotos a:
http://rgodia.cat/EM%20Haute%20Ubaye%20del%2016%20al%2019%20de%20febrer%20de%202013/index.html 
i també el bloc d’en Jaume Aguade: http://muntanya.jaumeaguade.cat/

diumenge, 13 de gener del 2013

Alta Ubaye, Alps de l'Alta Provença, França - 
dies 28-29-30 de desembre 2013

 Com ja hem fet altres anys, els dies entre Nadal i Cap d’Any que no son tan familiars, intentem sortir a fer un tast de la temporada d’esquí de muntanya que tot just comença, i així cremem una mica els excessos gastronómics recents.
Aquesta vegada tan sols som dos, l’Eduard Lluis i jo anem a l’Alta Ubaye, al llogarret de Maljasset, final de la carretereta practicable a 1.905 metres d’alçada. Ens en havien parlat l’Arnau Blanc i la Rosa quan compartíem algunes rutes al proper Queyrás.
Realment, els Alps presenten un gran contrast de població i desenvolupament entre els centres turístics de gran anomenada i d’altres petites i modestes valls, que encara semblen pertànyer a un altre mon i època, aquest es també el cas de la valleta de Maljasset.
Ens allotgem a la Gîte La Cure, suggestiu nom que indica la antiga vivenda del capellà, la casa deu tenir uns 200 anys i ha estat reconvertida en allotjament. L’Hubert i la Klyte ens ofereixen bona atenció i bona teca. Estem els 2 sols a una cambra per 6 (lliteres) amb WC/dutxa.

L’arribada la fem conduint per neu des de Saint Paul sur Ubaye, uns 15 kms abans. Neva i bufa un vent emprenyador que no dona gens de confiança per rodar en aquesta carretereta estreta i sense gaires proteccions, sortosament el cotxe respon bé i arribem sense problemes, però ens cal tirar de pala per fer una mica d’espai i aparcar el cotxe, ens alegra haver arribat abans de fosc, la casa queda uns metres a sota la carretera i cal traginar els trastos a coll.


El dia 28 fa un bon sol, però a les carenes es veu com bufa una bona barrufa, l’Hubert ens aconsella que no ens emboliquem a cap pendent forta, hi ha molta neu i sempre ha caigut bufant vents forts, la rosa dels vents que utilitza Meteo France per indicar les orientacions amb sobrecarrega de neu i el risc de plaques en diferents colors, ara es NEGRE en totes les orientacions.

Seguim els bons consells i anem cap a la vall de Mary, a la part baixa hi ha un bon bosc de làrix que ens permet obrir amb tranquil·litat una bona traça en neu fonda, la pujada aquí es força dreta, però sense risc de plaques, no obstant quan s’acaba el bosc el vent ja emprenya força. Com que ara la vall es prou ample i amb poc desnivell, anem pujant aguantant les ventades i ja notem que trepitgem sempre una sèrie de diferents plaques que es trenquen i ens hi ensorrem sovint fins gairebé el genoll, es evident que en pendents mes dretes aixó ens ho posaríem per barret. 
Primer ens deixem dur per l’optimisme i pensem que el vent afluixarà i podrem arribar al collet del fons de la vall, no obstant, les bufades sovint ens fan trontollar l’equilibri, i arribats a la borda Bergerie Superieure ens hi aixopluguem per menjar una mica, treure les pells i apretar les botes, i tirem avall, en aquest terreny obert el vent i les plaques resulten força emprenyadors, molt lluny del gaudi que cerquem, sortosament el bosc de làrix ens acull aviat i ja podem fer una baixadeta llaminera amb neu pols entre els arbres, i fins Maljasset.
Per l’endemà dia 29 es evident que cal cercar rutes entre el bosc, com que de neu no en falta, anirem al Aiguillon de Mirandol, es surt de La Petitte Sarenne, un poblet proper a Saint Paul, la pujada es per la cara nord i primer es fa per dins d’un bosc dret i força espès, sortosament s’endevinen traces anteriors i no ens cal fer tasques d’exploració, es un dels boscos clàssics de *melezes* (làrix) que ja ens han portat bones experiències en entorns propers, la pujada es molt bonica, i avui ja no fa gens de vent, arribem sense problemes al collet i fins i tot al cim ens podem permetre seure tranquil·lament i prendre el sol, hem fet uns 1000 metres verticals. El paisatge està esplèndid amb tanta neu, el descens està prou bé, primer neu compactada irregularment per el vent i desprès un bon tros de jugar amb la neu pols entre arbres no gaire tancats, quan el bosc es posa mes dret la neu ja no es gaire bona, al perdre alçada està mes pesada i les traces velles resulten sovint un carril del que costa escapar-se, arribem a La Sarenne ben estomacats de cames però satisfets del primer cim amb un bon gust de boca. A la Gîte ho celebrem amb una morena Sauvage – la cervesa artesanal que es fa a la vall i que es excel·lent.


El dia 30 tenim pensat fer una sortideta curta per acabar a l’hora de dinar, i marxar cap a Barcelona, el coll de Vars està obert i pot ser un bon lloc per aquest tipus de sortida curta, l’Hubert ens explica que cada cap de setmana hi va molta gent i que hi veurem traces arreu. O sigui que sortim amb aquest plan, però arribats al coll no hi ha cap traça enlloc i al collet on volíem anar per accedir a la carena, s’hi veu una gran i espectacular placa de neu mig despenjada, baixem a les pistes d’esquí que hi ha a l’altre costat i ens hi parem buscant una alternativa diferent, però desprès de molt remirar arribem a la conclusió que qualsevol accés a les carenes es amb pendents que poden despenjar-se, no es cap casualitat que en un diumenge de bon sol i molta neu no es vegi cap traça de pells enlloc....
Resignats decidim tornar cap a casa sense cap altre activitat.

El neguit per començar la temporada sempre ens porta a esperar el toc de sort de bon temps i molta neu, aquesta vegada aquests 2 factors hi eren, però cal esperar encara uns dies perquè s’estabilitzen les pendents – paciència...

Amb l’Eduard hem comentat que en aquesta vall potser es més pràctic allotjar-se a Saint Paul sur Ubaye, esta a menys alçada i hi han mes itineraris a mà per triar, ens hem quedat amb ganes de tornar-hi a la primavera....

Podeu veure les fotos a:
http://rgodia.cat/EM%20Haute%20Ubaye%2028%20i%2029%20des%202012/index.html